Exposicions d'art a Terrassa: SUBIRACHS
Centre Cultural
L’exposició que acaba el dia 13 de maig al
Centre Cultural es va muntar com un homenatge a l’artista en el 90 aniversari
del seu naixement, l’11 de març de 1927. Va morir el 7 d’abril de 2014
article publicat també al Malarrassa.cat
És una excel·lent oportunitat per veure
l’escultura més petita, pel que fa a les mides, en cap cas a la qualitat, d’un artista
més reconegut sobre tot per les seves impressionants escultures públiques. No
hi cap dubte que Subirachs és reconegut en tot el món per la seva trajectòria i
dins la mateixa, sobre tot, pel treball de les escultures de la façana de la
Passió, a la Sagrada Família. Passats els anys i tota la controvèrsia hi ha
poques divergències sobre la qualitat d’aquesta magnífica intervenció.
L’exposició
del Centre cultural mostra també pintures i dibuixos, disciplines que ell va
treballar sempre tot i que van ser més exposades al públic en els últims anys de
la seva vida, quan la poca salut i
l’avançada edat li dificultaven el treball escultòric.
La comissària ha estat la filla de l’artista,
Judith Subirachs Burgaya que va col·aborar en un magnífic documental emès per
TV3 i dirigit per Martin Maisler.
Ocupa les sales 3 i 4 del Centre Cultural i
està organitzada d’una manera molt entenedora i també amb un gran sentit
estètic. Segueix la pauta cronològica que és també una pauta estilística donat
que en el cas de Subirachs les seves etapes artístiques són lineals en el
temps. La manera de presentar les obres és molt agradable perquè s’han agrupat temàticament, tot combinant pintures, dibuixos i escultures
Subirachs es va formar com a escultor en els
tallers dels mestres Monjo i després, en una etapa molt breu però cabdal per a
ell, Enric Casanovas, en la estètica del Noucentisme i la recuperació de
l’ideal clàssic, però en la seva primera
estada a París te contacte amb les avantguardes i el seu art esdevé
expressionista.
 |
Europa, bronze, 1953 |
Quan està acabant la dècada dels 50,
l’estilització depurada de les seves obres acaba per convertir-les en art
abstracte. Des de finals del s.XIX ja sabíem que els artistes no estaven
obligats a explicar històries amb les seves obres, però el llenguatge abstracte
no sovintejava encara en les escultures d’espais públics quan Subirachs comença
a fer alguns encàrrecs.
(foto 3: Frontal, fusta i pedra, 1962,
Simetria, fusta, ferro i fibrociment, 1964 i Piràmides, travertí i marbre,
1962)
 |
| Frontal,
fusta i pedra, 1962, Simetria, fusta, ferro i fibrociment, 1964 i Piràmides,
travertí i marbre, 1962 |
Torna a
la figuració, es podria dir que ho fa perquè creu que l’abstracció només és
apreciada per certes elits culturals...(és una reflexió que apareix en el
documental esmentat) ...Torna a la figuració, sí, però no imitarà la realitat.
El seu art estarà ple de idees simbòliques i d’una estètica propera al Renaixement,
amb representacions d’obres clàssiques fragmentades, que és com ens arriba a
nosaltres l’art greco-romà, també amb
referències a l’erotisme, els mons onírics i literaris. Volums, analogies, dualitats i oposicions són
protagonistes d’aquesta etapa
(foto 4: Sant Jordi, bronze, 1975 i Tirant lo
blanc, acrílic sobre fusta, 2007)
 |
| Sant
Jordi, bronze, 1975 i Tirant lo blanc, acrílic sobre fusta, 2007 |
Subirachs
atorgava al dibuix la categoria de gènere en sí mateix i també li donava una importància cabdal en
tot el seu procés creatiu, en el procés planificador de les seves obres,
considerava el dibuix com a fonament de la veritat.
En algunes obres exposades apreciem com
l’artista integrava les diferents disciplines, el dibuix o la pintura i
l’escultura.
(foto 5; Foot & ball, travertí i pintura
sobre fusta, 1974)
Aquesta exposició és molt complerta i permet molt més
que una aproximació a l’obra de Subirachs
