ART A LA HISTÒRIA: HITLER VS PICASSO
I ALTRES ARTISTES MODERNS
El 19 de juliol de 1937 es van inaugurar a Munich dues
exposicions d’art. Les dues a pocs metres de distància i concebudes pels seus
organitzadors per ser vistes una després de l’altra. El títols de les
exposicions no deixaven espai al dubte sobre les pretensions de les mostres:
- "L'Art degenerat"
- “La gran exposició de l’art germànic”
Els responsables de les organitzacions eren les autoritats
nazis, ja al poder a Alemanya.
A la primera es van reunir moltes obres dels artistes que ja
en aquell moment eren reconeguts i que anys després van ser considerat mestres
indiscutibles de les Avantguardes. Obres de Paul Klee, Wassily Kandinsky, Oskar
Kokoschka, Emile Nolde, entre d’altres, van ser exposades tortes, amb absoluta
intenció de menyspreu, en sales fosques i sobre parets brutes. Eren les mostres
d’un art que volia ser mostrat com una conspiració contra el poble alemany, un art fet per jueus i comunistes que els bons alemanys havien de
rebutjar.
Per la majoria dels autors de les obres exposades, aquesta
exposició va ser l’inici del malsón. Klee, Max Beckman i Otto Dix van ser
expulsats de les respectives Acadèmies a les que pertenyien i tots van veure com
es retiraven les seves obres de les col·leccions públiques.
"La gran exposició de l’art germànic" era un conjunt de
paisatges idealitzats i retrats i nuus de joves rosses i esbeltes o de joves soldats.
Una exaltació de la raça ària, l’art que Hitler aprovava i que volia que el
poble admirés
Aquest és le punt de partida d'un interessant documental que explica com d'important va ser l'Art pel nazisme, no només com a propaganda i generador d'ideologia. El documental ens explica amb gran detall, la codicia de Hitler i Goebbels per acaparar les millors peces de l'art europeu, una codicia que es va convertir en gran rivalitat entre els dos dirigents, ansiosos tots dos per aconseguir les millors obres. Goebbels les acumulava per al seu gaudi particular, Hitler les volia per a crear un gran museu.
 |
| Cartell del documental |
Des de l'anàlisi de diversos casos concrets d'espoliació a famílies principalment jueves i als museus dels països que anaven conquerint el documental va mostrant la enorme col·lecció que els nazis anava creant amb l'ajuda de comerciants, antiquaris i marxants com Hildebrand Gurlitt. Aquest va ser un dels pocs professionals triats per Hitler per a vendre les obres de l'art degenerat expropiades. Quan al 2012, després de dos anys d'investigació, les autoritats alemanyes van entrar al pis del seu fill, Cornelius, a Munich, es van descobrir milers d'obres d'art espoliades durant la guerra. Aquesta és una de les moltes històries interessantíssimes a les que fa referència el documental i de les que la premsa es va fer ressó en el seu moment, "El caso Gurlitt: un enigma alemán", és un dels articles publicats per El País
Al documental també apareix una al·lusio a The Monuments Men, popularitzats fa uns anys per la pel·lícula de George Clooney basada en el llibre de Robert M. Edsel.
 |
| Cartell de la pel·lícula dirigia per George Clooney |
 |
| Portada del llibre que explica una història real |
El documental va ser dirigit per Claudio Poli i presentat per l'actor Toni Servillo,
Informació i il·lustracions estretes de:
Sobre el documental:
Sobre l'exposició de Arte degenrado:
El blog Historia del Arte
Sobre el cas Gurlitt:
ART DE CARME COLLDECARRERA
ART DE CARMEN GIMÉNEZ TOVAR
ART DE JOAN POCH
