CARMEN GIMENEZ TOVAR AL CAFÈ SCHILLING

CARMEN GIMÉNEZ TOVAR al CAFÈ SCHILLING

Al carrer Ferran, 23, en ple barri gòtic de Barcelona

Diuen que a Barcelona cada vegada es troben menys coses autèntiques i si parlem del barri gòtic aquesta afirmació és del tot literal...però si caminem pel carrer del Bisbe, atravessem la pl. Sant Jaume i arribem fins al carrer Ferran, al Cafè Schilling 

Vitrina del cafè Schilling amb un quadre de Carmen Giménez Tovar

Per fora ja es nota que estem parlant d'un lloc amb història

Vitrina del  Cafè Schilling amb un quadre de Carmen Giménez Tovar

Racó del Cafè Schilling "un lugar con alma"

trobarem  un ambient de barri amb els clients de tota la vida, veïns i treballadors dels voltants. A les seves taules hi seuen turistes, és inevitable, i també pintors, fotògrafs i molts aficionats a l'Art que esperen veure les novetats que exposen a les seves vitrines i que fan de la façana un aparador perfecte d'Art. En els seus inicis, a començaments del s. XX, l'establiment era una botiga d'objectes d'importació. El seu fundador  que era un gran coneixador i aficionat a les Arts i feia tertúlies i reunions amb artistes, clients i veïns. Això ho explica la pintora Carme Riera a la periodista Luisa Castro en un article de El País del 2010

Façana del carrer Ferran, Cafè Schilling

Al febrer i març de 2017 hi exposen obres de Carmen Giménez Tovar

Si som al Cafè Schilling no podem deixar de fer una passejada pel Barri Gòtic Fins a començaments del s.XX aquest barri es coneixia com el Barri de la Catedral però va canviar de nom com va canviar d'aspecte tot el barri (la primera vegada que es parla de fer un barri gòtic va ser en un article de diari escrit per Ramon Rucabado al 1911 en el que enuncia aquesta idea)

Nau central de la Catedral de Barcelona

Façana de la  Pietat, de la Catedral de Barcelona

L'actual catedral gòtica de Barcelona es va començar a construir l'1 de maig de 1298 sobre l'antiga basílica paleocristiana i posterior catedral romànica. La seva construcció va durar 150 anys.


A finals del s.XIX l'industrial barceloní Manuel Girona es va oferir a reconstruir la façana i substiuir la façana original i llisa per una d'estil gòtic segons uns plànols de Josep Oriol Mestres inspirats en uns dibuixos del s.XV.

El cas de la Catedral de Barcelona no era un cas aïllat ni a la ciutat ni a Europa. La façana de l'Ajuntament s'havia substituït per una façana neoclàsica i a moltes ciutats europees es feien temàtics espais històrics

La reconstrucció de la façana de la catedral va ser el punt inicial per la construcció d'un barri gòtic "artificial" al voltant del principal edifici religiós de la ciutat.
Amb el pla Cerdà de 1859, es va preveure la construcció de 3 grans avingudes, A B i C. L'única que es va desenvolupar va ser l'A, la Via Laietana (al 1909) i els edificis d'impotància històrica es desmuntaren pedra a pedra i es deixaven amgatzamats. Fins que al 1927 es va decidir recolocar alguns d'aquests edificis en l'antic barri de la Catedral. L'encarregat de dissenyar i executar la idea fou Joan Rubió, deixeble de Gaudí. 
No tot, però, és recol·locat. També trobem novetats: el preciós pont del carrer del Bisbe és dels anys 20 del s.XX, obra del mateix Joan Rubió i Vendrell i és una clara evidència d'aquesta construcció d'un barri gòtic a Barcelona al s.XX.

Pont del carrer del Bisbe

Per saber-ne més:blog de l'historiador Dani Cortijo
Per saber-ne molt més: tesi doctoral d' Agustin Cóclola Gant



Art de Carmen Giménez Tovar
Art de Carme Colldecarrera
Art de Joan Poch