GENERACIÓ SATÈL·LIT
Galería TigoMigo, Terrassa
Tigo Migo
ens ofereix la possibilitat de fer un exercici molt recomanable però poc
habitual en el nostre frenètic dia a dia: reflexionar a partir de l’observació
d’uns objectes, en aquest cas, diversos collages.
Tres
artistes que s’expressen amb aquesta tècnica,
que tenen estils molt diferents i que ofereixen cada un pel seu compte
una reflexió concreta, es mostren de
forma molt coherent i entenedora en aquesta exposició col·lectiva: Generació
Satèl·lit. Així doncs, tots tres des
del collage i cadascun mantenint el seu
estil, aconsegueixen en conjunt una reflexió sobre
com les icones, les imatges i els mites ajuden a crear una identitat
col·lectiva que és indiscutiblement part de la identitat de cada individu.
Albert
Roca, és el més gran de tots tres, acaba de fer els 49
anys. La seva edat no és anecdòtica en
aquest cas perquè les figures que per a ell han esdevingut mites o icones i els
medis que li van donar a conèixer no són els propis dels joves d’avui. Els seus mites són
personatges de la tele, la música i el cinema dels anys 50 i 60. El Mazinguer, icones de la caixa tonta o
l’Steve McQuen de la sèrie Icones del
cine, seran irreconeixibles per la majoria dels
joves i/o creadors/cercadors de mites actuals.
Potser la figura més transversal, també ho és la música, seria la de la David Bowie, representada en Transgressors musicals, més enllà de la
música
Eva
Jolis, és la dóna del grup i exerceix com a tal perquè
la seva reflexió pot esdevenir reivindicació. Parla dels diferents estereotips
d’home i dona i d’allò que és propi de cada gènere
La seva
reflexió esdevé homenatge a les dones i
també als homes que en els anys 50 reivindicaven altres papers, fora dels
típics d’esposa, mare i “florero”, per a
les dones com un pas imprescindible per aconseguir una societat més igualitària . La sèrie Las
labores del hogar pren com a suports dels seus acurats collages d’imatges
femenines d’aquella època 6 plats i 6 ampolles pintats de blanc.
També sobre fons blanc són les 12 peces de la sèrie
Amb el terrat ben moblat. Aquí veiem
els homes i dones actuals en els quals els rols femenins i masculins estan
compartits i que van aconseguint, poc a poc, aquesta societat més justa per a
ells i per a elles.
Les 24 peces mostren un petit brodat, un signe
identitari de l’artista que afegeix més delicadesa al seu acurat estil
Imanol
Buisán ens ensenya els seus collages en diversos
estils i suports. A la sèrie Calendaris
de butxaca enganxa els típics
calendaris amb les seves fotos passades de moda sobre imatges publicitàries i a
Objectes , crea les seves obres
sobre blocs de fustes tot enganxant una cinta de vídeo, un joc de game boy i una
cinta de casset. Què passa? Ha transformat l’ús d’aquests objectes fora de
servei , fa que no ens els mirem com solíem fer-ho
La construcció des de la destrucció... és una de
les característiques de molts collages i els dos collages calidoscopis amb les imatges
de Lorca i Dalí fusionades en una obra i les de Falete i Anthony Hegarty en una
altra són obres noves fetes de les imatges retallades dels quatre mites. Ens
obliguen a fer-nos pensar com en les
nostres persones tot acaba confluint i com, nosaltres com a individus som fruit de
tot el que anem copsant. Si tots els que formem part d’una mateixa generació
observem, païm i vivim amb uns mateixos referents, segur que la nostra
personalitat serà en part, fruit d’aquesta vivència col·lectiva
Informació d’interès:
Exposició fins al 26 de març
Tallers associats a l’exposició amb Imanol
Buisán:
Animalari. 12 de març
de 10:30 a 13:30h.
Geometria i
collage. 12 de març de 16 a 19h.
Més
informació i inscripcions:
www.tigomigo.com
· info@tigomigo.com · Viveret 17, Terrassa
Horari de Tigo Migo
Dimecres a
dissabte de 16 a 20:30
Dijous i
dissabte també al matí de 10 a 14
 |
| Icones del cine, d'A.Roca, foto cedida per Tigo Migo |
 |
| Amb el cap ben moblat, d'E. Jolis |
 |
| Calendaris de butxaca, d'I. Buisán |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
vols fer un comentari? Endavant: