Angela Ubasart a la Sala Muncunill, visita amb l'artista

Comentari a la visita a l'exposició amb l'artista

 

                  “L’obra artística queda acabada cada vegada que és contemplada”

És una de les moltes frases que recull el llibre de l’exposició  Àngela Ubasart. BIOgrafies  (Ana Fernández, 2015) i que apareixen escrites i ens acompanyen en la visita a la Sala Muncunill Aquestes frases, que l’artista s’ha fet seves, accentuen el caràcter de retrospectiva i d’apropament a la persona, imprescindible per conèixer la seva obra, que pretén i aconsegueix la mostra.

Aquestes paraules en concret són tota una declaració de principis i, per a mi, un resum perfecte de la seva experiència de vida i art.  A més, ens donen un paper actiu, co-protagonista, als espectadors, un paper que vam poder interpretar de la seva ma, atenta, intel·ligent, accessible…docent.

 

Àngela Ubasart ens ensenya els quaderns de viatge exposats

Com ja dèiem és una exposició excel·lent per la qualitat de l’obra exposada i  també pel seu entenedor, didàctic i atractiu muntatge. Recull un extraordinari conjunt de pintures, escultures (en diferents materials i també en ceràmica)  i joies-escultures de l’artista Àngela Ubasart que ens porten a fer el recorregut per la vida i, com ja veurem, per l’art de l’artista

Perque vida i obra estan plenament entrellaçades en aquesta creadora perque ella crea per a sí mateixa i ho fa per una necessitat d’estabilitat emocional.  Joan Baca en el pròleg del llibre ens ho explica i, després de veure l’exposició amb ella, ho podem confirmar. Un exemple: La tragèdia de Tahití, 2010, técnica mixta sobre tela, 80 x 100 cm, és una obra que neix fruit de la seva necessitat d’expressar els sentiments que li provoquen les notícies sobre l’horror de la desgràcia d’Haiti. En ella es fa ben certa aquesta altra frase “l’art és l’única eina que pot convertir l’horror en bellesa”

 

L'artista ens explica el procés de creació d'aquesta obra

Aquesta interrelació de la seva vida i la seva obra és absolutament literal quan aplica als seus pigments les sorres dels deserts recollides en els seus viatges o quan reviu a l’estudi, amb tots els sentits, les vivències que ha copsat en els seus meravellosos quaderns de viatge que la transporten a l’instant viscut lluny en l’espai però proper i real en la seva imaginació

A la dreta de la imatge veiem els petits pots amb les sorres dels deserts visitats.També els quaderns de viatge

En el moment que volem analitzar la temàtica de la seva obra descobrim que la dona és la protagonista  absoluta de l'escultura i algunes peces són casi una autobiografia emocional de l'artista. Aquesta disciplina  te en ella un aire introspectiu, íntim...les seves ceràmiques, bronzes, ens mostren la seva ànima: la sèrie dedicada a l'embaràs, les maternitats, la sèrie Acolliment i l'esplèndida Fusió, única parella i realitzada després de la mort del seu primer marit (el gran escultor Fernando Bach- Esteve)

Diverses escultures en gres refractari  i alguns  estudis en mixta sobte tela

Sèrie de ceràmica esmaltada, Acolliment, 2009, 9 x 9 x 10 cm.

Fusió, 1992, bronze 47 x 22 x 70cm i Fusió, 2010, mixta sobre tela, 80 x100 cm

Una altra expressió de sí mateixa, d’un moment vital complexa però feliç (puntualitza la mateixa Àngela)  en el qual ha de combinar  les seves  intenses obligacions  familiars amb la formació a la facultat de Belles Arts, és l’escultura Volum I , de fusta d’om, 1981 de 26x 32 x 40 cm. Ella mateixa ens fa veure la figura de la dona agenollada que vol sortir, emergir del tronc de l’om que l’atrapa…

Volum I

Volum I, lateral

Aquest homenatge a la dona és un tema continu també en la pintura,  recordem les extraordinàries sèries de mixtes sobre paper de dones africanes, de 2002,  però si l’escultura l’utilitza com a  la forma d’expressió més íntima, la pintura també parla de sí mateixa però ho fa en la seva vessant més extravertida, més en contacte amb el món exterior i amb la natura.

Quan pinta ara ho fa amb un estil matèric i expressionista, molt evolucionat des de l'inicial fauvisme i impressionisme d'uns paisatges propers i de joventut. Amb la pintura experimenta l'explosió del coneixement d'un món llunyà en el temps i l'espai i evocador de l'autenticitat, Àfrica, Petra...sense oblidar uns paisatges més propers com són Cadaqués, Barcelona o la Cerdanya i els seus estimadíssims cavalls

Sis camells, 2000,  mixta sobre tela, 40 x 120 cm

Va ser un veritable plaer poder contemplar tanta bellesa i ser conscients de tant talent, i ho va ser encara més per l'agradable companyia i entenedores explicacions de l'artista. La seva vocació docent l'acompanya sempre i la seva voluntat de donar per acabada una obra quan l'espectador la contempla van convertir la visita en una especial experiència. Gràcies. Moltes gràcies. 

visita la web d'àngela ubasart

Muntatge de l'exposició Angela Ubasart. BIOgrafies
Sala Muncunill, Terrassa, del 9 d'octubre al 29 de novembre de 2015
Direcció: Marta Peralta Geis
Muntatge i disseny: Marta Peralta Geis
Audiovisual: Genèric Disseny